A finals, de Març del 2012, hem viscut una ocasió gastronòmica excepcional, d’aquelles que “vaut le voyage”.

 Es veu a las fotos i es menja d’una sola vegada.  Havent-lo flairat una estona sota el tovallo, va sencer a la boca) i no es comença a mastegar fins passats cinc minuts.

El ritual de la degustació es part important i tot plegat dura uns 10 minuts.

 El problema de la alta gastronomia estic començant a pensar que es més dels comensals que dels menús o els restaurants.

 Per raons diverses, fonamentalment de mercat, els grans chef no es veuen amb cor d’oferir el que ells consideren la seva creació òptima, les causes mes destacades son:

Cost (matèria prima i ma d’obra).

 Limitacions del comensal, siguin pressupostaries o de la seva pròpia capacitat d’acceptar la autentica contundència d’una recepta d’alta gastronomia.

 Bastants comensals, presumptes gastrònoms, volen poder dir que han menjat una “X” però volen pagar el mínim i menjar una cosa lleugereta, barateta i inofensiva (que no mossegui).

 No oblidem que va ser una burgesia amplia i progressivament sofisticada la que va sustentar l’esclat la gran gastronomia a l’entorn del París del XIX.

 Miquel Brossa