President de la secció de filosofia i ciències socials” de l’”IEC”. Il·lustríssim Dr. Josep Gonzalez Agàpito… Sras. Srs.

En nom de la “ACG”., he d’agrair a l’”IEC” aquesta oportunitat de presentar a la Sra. Carme Ruscalleda, q’ha tingut l’amabilitat d’acompanyar-nos avui per donar forma i contingut a aquest acte que serveix de cloenda al seminari “La Cuina Catalana a la Cruïlla” celebrat el passat 9 de maig, aquí a la seu de l’”Institut”.

La Carme, es una d’aquestes persones que no necessiten presentació.

Nascuda a Sant Pol de Mar el 1952 es un dels noms amb mes projecció internacional de la restauració actual. L’any 1988 va obrir el Restaurant Sant Pau, que al cap de tres anys ja va rebre la 1ª estrella Michelin. Avui es la única dona al mon que en te sis. Contant les tres del Sant Pau, dues mes del Passeig de Gracia a càrrec del seu fill Raül i la del restaurant que regenta a Tokio.

No es lògic que m’estengui mes amb el que tots sabem. Comentaré doncs el que pot ser no esta escrit.

La seva formació passa per camins que no son els mes freqüents. Amb presencia des de molt jove a casa d’alguns dels mites de la “nouvelle cuisine”, que llavors passaven pel seu moment de màxim esplendor.

Aquest aprenentatge d’elit, no li fa oblidar les tècniques apreses a casa seva, que li permeten processar els ingredients de forma artesanal. Arribant mes prop de la font que la majoria dels grans chef.

Possiblement aquesta autentica proximitat a la font l’ha fet passar davant dels seus mestres francesos, dels que els seu immobilisme els ha portat darrerament a un evident declivi.

El procés a casa seva es mes complexa per que comporta una integració vertical des de l’origen primigeni dels ingredients. No li passaria allò de que li donin cavall romanes per boví. Evita comprar productes pre elaborats.

Amb el seu Marit en Toni, ocupen el temps lliure a la recerca de les millors i mes fiables mataries primeres directament de la font mes autentica. Casualment els he trobat mes d’una vegada als llocs de terres endins, propers a la pagesia, d’on surten les primeres mataries de qualitat totalment contrastada.

Es un treball titànic, que ens fa pensar amb aquelles formiguetes que culminen un llarg recorregut per abastir el seu niu.

Es una meravella!

Ha editat múltiples publicacions, la ultima vinculada al tema salut presentada avui.

Efectivament es un no parar, ja que la complexitat d’alguna de les seves el elaboracions es fruit d’aquella extrema minuciositat tan femenina.

La seva catalanitat es transparent i manifesta. Queda pales a la vista de la carta del seu restaurant a Tokio. Allà exporta coneixement paral·lel lament a objectes tangibles. La oferta del celler compren el top de la gama dels nostres productors.

La gent del vi i el cava de casa nostra estan amb deute amb la Carme que presenta un percentatge alt de productes nostres a les cartes de vins.

I no es tan sols la venda al restaurant. Mes important es la labor de promoció dels productes del país.

Vull destacar la figura d’en Toni, el seu marit, que sempre l’ha recolzat fent li costat.

Ell l’ha ajudat a situar Sant Pol al mapa mundi. Si cada poble de Catalunya tingues la seva Carme Ruscalleda, el país seria mes modern, harmoniós i pròsper.