“Singuita Sweni Lodge” és membre de “Relais Chateaux” i té un nivell superior a més d’una estrella Michelin.

El seu personal multi ètnic ha rebut formació a las millors escoles de turisme d’Europa  i “trainig” a tristel-lats com Blumental, Ferran o Juan Marí.

Ens ha ofert talls selectes de tota mena de cabretes salvatges del Kruger, boníssims….

No se si intentar analitzar el per què la majoria dels companys de taula han rebutjat aquets plats excel-lents?

Si els i haguessin dit que era cabirol caçat per un amic al Pirineu, alguns (no tants) tampoc l’haguèssin provat, la veritat és que podia passar perfectament per xai de Meranges i aqest ultim no l’hauríen rebutjat.

Som al tema dels atavismens etnològics referents al menjar. Em costa d’entendrels.

Les coses bones que la gent es perd!

El passat dijous 10 de novembre, l’auditori de RBA a Barcelona va acollir amb gran èxit la conferència de Ferrán Adrià Cuina pública & cuina privada. Dos mons que es troben.

Ferrán no para de pencar, porta 40 dies presentant “Bulli Fundation”, una verdadera marató voltant pel planeta. Just arribat d’Argentina. Per ell la crisis l’hem inventat aquí, no vol sentir-ne parlar. Ha triunfat estrepitosament a tot arreu.

El títol de la conferència glossa el llibre recentment publicat: La comida de la familia: Ferrán Adrià. Aquest llibre recull els menús realitzats al llarg de la història del Restaurant El Bulli per als seus treballadors. Es tracta d’un llibre de cuina fàcil, tradicional i econòmica, plasmada en 31 menús composts per entrant, plat principal i postres, que reuneix un total de 93 receptes que podrem elaborar a casa, i que a més il·lustra sobre l’organització en la cuina o l’elecció dels productes en realitzar la compra.

A la mala foto de BlackBerry, Ferrán presenta a l’auditori de RBA, totes les fileres plenes de clatells estel-lats. A l’esquerra Carles Abellán i a la dretala Sra. Hofmann.

Ferran és increiblement  pencaire, la setmana que va presentar el concurs de creativitat de “Bulli Fundation” va ser a “ESADE”, “London School of Economics”, Harward i Berkley. Al llarg de 7 dies va presentar a les 5 universitats més prestigioses del mon. Se’l veia cansat de tan viatjar, pero feliç i ple d’il-lusió.

L’ha acompanyat l’eminent publicista Llus Cuesta, a la foto a l’esquerra de Ferran. Lluís ens confirma que va triunfar estrepitosament  a tot arreu. Ferran sempre queda molt bé. Es brillant  i segur.  Va realment sobrat. Lluís Cuesta, que l’ha acompanyat  tota la setmana,  ens confessa que ha  sigut una verdadera marató.

El més difícil per Ferran, des de que fa quasi  2 anys va anunciar que Bulli  tancava, es que la gent entengui que ja no és un chef. La seva figura és més comparable a Dalí, Picasso o fins i tot Einsten que a qualsevol altre ex company de professió. No entendre quina era la situació  real va ser el gran error d’aquell malaurat chef.

Li van preguntar de Basque i Alicia:

Considera  que presidint les dues pot  ajudar-nos a tots.

Basque, ni que tinguin més diners, està  condemnat  a col-laborar amb l’original -Alícia-

Toni  Massanes, director d’Alicia, és qui té la fórmula secreta. Ell com Ferran sempre ha compartit  tota la informació.

El dia que vam visitar, per segona vegada, aquesta granja restaurant, vam comprendre per que és un santuari focalitzat al producte.

El Xef Dan Barber és molt amic de l’Oriol Rovira de Sagàs, al que podríem considerar el seu homòleg Català. De fet per entendre que és   BLUE HILL. at Stone Barns, podem dir que és entre “Els Casals”, “Cal Jubany” i l’Hispània de Caldetes. Obviament a escala USA.

Son gent molt amiga, el cap de sala Robert Delaney ens va dir que pocs dies abans havia sopat al “Celler de Can Roca”, venia encantat.

Les tres alternatives úniques a aquest establiment, són els menús de 5, 8, o 12 plats.

A partir d’un d’aquets programes Dan decideix el que et donarà intentant sintonitzar amb el client, pel fet de demanar el menú de 8 plats no menjaràs el que dona al de la taula del costat que ha demanat el mateix. De fet ens va obsequiar amb dos plats de lo mes “canaille”:

Moll de l’os cuit sobre el propi os, de fet és un plat procedent d’algun bistrot del sud de França. Dan ha sacralitzat aquest producte fins l’extrem de dissenyar un suport específic per servir-lo.

Mig cap de bacallà gegant d’Alaska cuit a l’estil pekines.

Prendre el menú de 8 plats porta mínim 3 h. El servei es ràpid i atent però tenim abans 3 aperitius fora de programa i al final més bombonets etc.

El menú de 12 plats porta 5 h. més una d’anar i una de tornar son 7 h. nosaltres aquesta vegada ens ho vam muntar amb pla passar el dia.

Es la millor àrea residencial al voltant de NYC, grans mansions, voltades dels típics boscos caducifolis, amb el Hudson com a telo de fons,

I com que no vull allargar més, dono per finalitzat aquest escrit.

BLUE HILL. At stone barns.

630 Bedford Road

Potantico Hills. NY-10591

T. 914 366 9606

Cap de sala: Robert Delaney

robert@bluehillfarm.com